Els deu manaments del medi ambient

1.- Sòl

 El sòl és un dels béns més preats de la humanitat. Permet la vida dels vegetals, dels animals i de l'home sobre la Terra. És  un recurs limitat que es destruïx fàcilment i per això ha de ser protegit contra l'erosió i la contaminació.

 2.- Aigües terrestres

 Sense aigua no hi ha vida possible. Constituïx un patrimoni comú el valor del qual ha de ser reconegut per tots. Tenim l'obligació d'utilitzar-la amb atenció i no desperdiciar-la. Alterar la qualitat de l'aigua és perjudicar la vida de l'home i dels altres sers vius que d'ella depenen. Els recursos de l'aigua dolça no són inesgotables. 

3.- Mar 

Els estats han de prendre totes les mesures  possibles per a evitar la contaminació dels mars per substàncies que puguen posar en perill la salut d'home, danyar els recursos vius i la vida humana, menyscabar les possibilitats d'esplai i entorpir altres utilitzacions il·legítimes del mar. L'abús en la pesca és la pitjor de les amenaces per als recursos vius del mar. 

4.- Aire 

L'aire  és un element indispensable per a la vida i la seua qualitat natural ha de ser mantinguda a fi de preservar la salut i el benestar de  l'home i protegir el seu entorn. La seua  utilització ha d'estar subjecta a unes normes que eviten el deteriorament de la seua qualitat  per abús o ús indegut del mateix, de tal manera que es preserve la seua puresa dins d'uns límits que no pertorben el normal desenvolupament dels sers vius sobre la Terra  ni atempten contra el patrimoni natural i artístic que esta generació  té el deure de protegir per a aconseguir un món net i habitable a les generacions futures. L'aire, a més, és un bé comú limitat i  la seua utilització  i gaudi ha de supeditar-se als superiors interessos de la comunitat. 

5.- Medi ambient urbà

 Ha d'aplicar-se  la planificació als assentaments humans i a la urbanització amb mires a evitar repercussions perjudicials sobre el medi u a obtindre els màxims beneficis socials, econòmics i ambientals.

            És necessari reconéixer que els canvis en l'ús de la terra han d'estar subjectes al control i a la reglamentació publiques, i que l'augment del seu valor ha de ser susceptible de recuperació adequada per part de la comunitat. Cal integrar la planificació física nacional i dels assentaments humans dins del marc econòmic i social. Finalment, és prioritari establir una política nacional sobre assentaments humans,incloent la distribució de la població en el territori nacional.

 6.- Recursos naturals 

Ha de mantindre's i, sempre que siga possible, restaurar-se o millorar-se la capacitat de la Terra per a produir recursos vitals renovables. Els recursos no renovables de la Terra han d'emprar-se de manera que s'evite el perill del seu futur esgotament i s'assegure que tota la Humanitat compartix els beneficis de tal ús. Els recursos naturals, inclosos l'aire, l'aigua , el sòl, la flora i la fauna,i especialment les mostres dels ecosistemes naturals, han de preservar-se en benefici de les generacions presents i futures, per mitjà de una cuidadosa planificació i una racional utilització. Els espais i els ecosistemes no han de ser explotats fins al punt que arriben a nivells, o es reduïsquen a condicions, que ja no permeten fàcilment la seua recuperació. 

7.- Tecnologia i residus

 Com a part de la seua contribució al desenvolupament econòmic s'ha d'utilitzar la ciència i la tecnologia  per a descobrir, evitar i combatre els riscos que amenacen al medi, per a solucionar els problemes ambientals i per al be comú de la Humanitat.

Ha de posar-se fi a la descàrrega de substàncies tòxiques o d'altres matèries, ala alliberament de la calor en quantitats el medi no puga neutralitzar-les, a fi que no es causen danys greus o irreparables  als ecosistemes. Tecnologies  no contaminants i de baix nivell de deixalla han de substituir per mitjà de a les que degraden la puresa d'ambient.

 8.- Patrimoni cultural  

El desenvolupament no ha de limitar-se a la satisfacció de les necessitats bàsiques; hi ha altres necessitats, altres metes i altres valors, que inclouen la llibertat d'expressió, el dret a manifestar-se i rebre idees i estímuls, perquè és profunda la necessitat social de participar en la configuració de les bases de la nostra pròpia existència. Els paisatges i els medi naturals i culturals han de ser preservats.

 9.- Educació ambiental  

És indispensable una labor d'educació en qüestions ambientals, dirigida tant a les generacions jóvens com als adults, i que preste la deguda atenció al sector de població menys privilegiat, amb l'objecte d'eixamplar les bases d'una opinió publica ben informada i d'una conducta dels individus, de les empreses i de les col·lectives inspirada en el sentit de la responsabilitat quant a la protecció i millorament del medi en tota la seua dimensió humana.

 10.- Ecodesarrollo 

El procés de desenvolupament en els plans regional i local ha de ser congruent en tot moment amb els potencials especifiques de cada zona, prestant-se atenció a l'ús adequat i racional dels recursos naturals, així com als estils tecnològics (innovacions i assimilació) i formes d'organització que respecten els sistemes naturals i les modalitats econòmiques, socials, geogràfiques i ecològiques en les dites localitats o regions.